Transhumància artificial 3.9 imagina un futur en què la tecnologia ha quedat enrere i obliga a tornar a mirar els coneixements que el món rural ha sostingut durant generacions. Des d’aquesta ficció, la peça obre un paisatge escènic on malabars, moviment, equilibris, text i objectes construeixen una experiència que no busca il·lustrar la transhumància, sinó rellegir-la des del circ contemporani
Les masses esdevenen ramat, el cos entra en relació amb l’espai i els materials, i la dramatúrgia es mou entre memòria, territori i imaginació. Hi conviuen troncs, objectes del món rural i restes d’un progrés ja esgotat, dins un univers que posa en tensió sostenibilitat i consum, cooperació i individualisme, tradició i col·lapse.
El projecte neix d’un procés de recerca que combina treball de camp, memòria territorial i investigació escènica, i posa el focus en allò que encara pot ser transmès, compartit i transformat quan un ofici, un paisatge o una manera de viure semblen a punt de desaparèixer.
Si t’interessa conèixer més de prop el projecte, podem compartir materials i detalls de la peça.a Visit